Parlem de fraus fiscals per referir-nos a accions realitzades per empreses o persones físiques per tal d’evitar el pagament d’impostos, o estalviar altres tipus de despeses, en contra de la llei. Durant els últims anys, el frau fiscal ha augmentat, especialment en l’època en què es va patir la crisis econòmica. Avui parlarem dels fraus fiscals més comuns i que s’han comès de forma més habitual al llarg d’aquests últims anys a Espanya.
Deducció de despeses personals
Un dels fraus fiscals més habituals és la deducció de despeses personals per part d’autònoms o petites empreses. Sovint, hi ha professionals que, en realitzar els diferents impostos trimestrals, opten per desgravar despeses d’algunes factures personals, que no tenen cap mena de relació amb l’empresa, per tal de poder estalviar despeses, declarant menys guanys. Hi ha altres casos en què alguns professionals opten per incloure factures d’obres o reformes de casa seva com a despeses de l’empresa. Tots aquests són casos de fraus fiscals i que, per tant, podran ser causa d’inspecció i suposaran importants sancions. Cal recordar que només es podran desgravar aquelles despeses relacionades de manera directe amb l’empresa i la seva activitat.
Utilitzar les targetes de crèdit de l’empresa per l’ús personal també és un altre dels fraus fiscals més comuns.
Deducció de despeses en comprar un cotxe
El màxim que un autònom o empresari pot desgravar-se en comprar un cotxe és el 50% de l’IVA, excepte en concretes excepcions. Només es podran deduir un import equivalent a més del 50% de l’IVA aquells professionals que puguin demostrar de manera justificada que el percentatge desgravat és destinat per complet a la seva activitat professional. Un exemple són els autònoms o professionals que treballen com a comercials, o bé empreses que es dediquen al transport. En els demés casos, el 50% del valor de l’IVA del vehicle serà l’import màxim que es podrà deduir.
Despeses de benzina o de viatge
També és habitual, per altra banda, la deducció de despeses de combustible o de viatges que no estan relacionats amb l’activitat professional de l’empresa o autònom en qüestió. Es tracta d’un altre dels fraus fiscals més habituals. Tal com ja hem dit, un autònom o empresari només poden deduir-se, com a despeses de l’empresa, aquelles que hi estan directament relacionades. En altres paraules: aquelles despeses que tenen com a finalitat que l’empresa millori o obtingui més ingressos.
Pel que fa a la benzina, se’n podran desgravar la despesa i l’IVA els agents comercials. També aquelles empreses del sector del transport, o que tenen vehicles els quals són utilitzats únicament per motius professionals. Cal recordar que, per tal de poder deduir-se la despesa i l’IVA de la benzina, serà necessària la factura. D’aquesta manera serà possible demostrar de qui és la despesa en qüestió. També serà necessària factura per tal de deduir l’IVA de qualsevol altre tipus de producte o servei.
Diversos errors en la declaració de la Renda o en models d’impostos
Un altre dels fraus fiscals més habituals és incloure informació incorrecta en el moment de realitzar la declaració de la Renda o altres impostos. Quelcom habitual és alterar factures o declarar menys guanys dels que realment ha tingut una persona o societat; l’objectiu d’això és pagar menys impostos.
També és un error seguir aplicant deduccions malgrat que això ja no estigui permès. Un exemple és el cas dels fills a la declaració de la Renda. Els pares poden obtenir deduccions si tenen fills menors de 25 anys, en cas que aquests no tinguin ingressos superiors a 8.000€ anuals. Malgrat això, a partir dels 26 anys, o en el moment en què aquests comencen a obtenir més ingressos, aquestes deduccions ja no seran aplicables.
No pagar l’import adequat pel que fa a les quotes de la Seguretat Social
Hi ha moltes empreses que ofereixen als seus treballadors un contracte a temps parcial. Malgrat això, aquests realitzen més hores del compte, les quals, posteriorment, no són declarades per l’empresa.
En cas de realitzar hores complementaries o extraordinàries, cal que aquestes siguin registrades, declarades i pagades de manera oficial. També cal pagar totes les quotes de la Seguretat Social corresponents. En altres paraules, els treballadors tenen dret a tenir el contracte més adequat pel seu lloc de treball. També, en funció del nombre d’hores que realitzen.
